POESIA

BERNAT ARTOLA i TOMÁS

(Del libro TERRA)

V

POLS

La terra de ma terra

és pols del meu camí

que a mon dolor s'aferra

i mai no fuig de mi.

Si vaig cap a la vida

pel frau de mon voler

temorejant em crida

al somni de son pler.

I és pler d'empresonada

que veu un raig de llum

per on la flor que es bada

augura son perfum.

Pols mística i eterna

llaor de l'infinit

que abota en la lluerna

la dèria de la nit.

Ma terra és un deliri

de somnis i de sang

on ritmen llur martiri

les llàgrimes i el fang.

Ai quina dolorosa

batalla irreverent!

La mare sense nosa,

i el Fill, ple de turment!

Quan ella es torna flama

ma vida es torna foc.

En mi tot es fa drama

i en Ella tot és joc...

(Del libro ELEGIES)

I

Sóc vianant sense via ni festa

car dintre meu cada somni és camí;

somnis esquerps qui lleus fugen de mi

i tornen greus per l'externa tempesta.

Dintre mon cor lo plany vol afeblir-se

de tan mirar lo seu propi dolor.

Somni subtil aquest plany de l'amor

que de covard no pot ni penedir-se!

Jo faig camí de l'externa clariana

que per mos ulls il.lumina la deu

d'aquell delit sense força en la veu

qui greu combat lo dolor que s'ufana.

Sóc vianant que no espera ventura

al cap de tot son vençut caminar;

Sols vull dolor d'indolència i somniar

un altre món on la joia perdura.

Sóc vianant sense festa ni via

car dintre meu la tenebra es fa llum

i aqueixa nit que la joia resum

amb plany d'amor torna a encendre lo dia.